Antswiniketik tikonbilik yuˈun te CIDH la stsob sbajik sok te slumal batsˈil antswiniketik te yakal yochintaybelik te wokolil ta Chiapas/ Wixarika ants la stsak te aˈtelil ta preseidenta yuˈun Conapred

Nokˈol awaibel, jun kˈop aˈyej te bajem ta stojol te batsˈil ants winiketik ta Chiapas,

chajpambil yuˈun te Noticiero Chiapas Paralelo, te ya x-aˈtej sok te Alianza de Medios de la Red de Periodistas de a Pie.

Visita de la CIDH a Aldama, Chiapas, para verificar cumplimiento a medidas cautelares que resguarden la vida de los habitantes de este municipio indígena acosado por personas armadas. Foto: Ángeles Mariscal

Esmeralda Arosemena de Troitiño, tikombil yuˈun te Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) la skˈambey te ajwalil yuˈun México “te yakuk yakˈ skˈop ta stsakel te machˈatik bojlobike” yuˈun  tenel  ta tujkˈ ta stojol te slumalab te batsˈil ants winiketik yuˈun te municipio yuˈun Aldama.

Te jolol yuˈun te CIDH, te secretaria ejecutiva Tania Reneaum Panszi, sok chaˈtul yuˈun te sección de medidas cautelares y provisionales yuˈun te ini tsoblej, la yulatayik te municipio yuˈun Aldama, te ay ta slumal batsˈil antswiniketik Altos yuˈun Chiapas, banti te tsobleje la skˈan ta yuil abril yuˈun 2021, spasel aˈteletik te ya skanantay slekilal sok skuxlejal yuˈun te swinkilel lume, te yakal ta utsˈinel yuˈun te machˈatik chapatik ta tujkˈe.

Ta swente ini sok yuˈun te jujutsˈin utsˈinel kˈaxem yuˈun te swinkilel lume, te machˈatik la stajik te wokole la skˈanik ulateyel yuˈun te ini mukˈul tsoblej, te machˈatik la schˈunik te ikˈel liˈ ta municipio, jich bin utˈil-euk ta Chalchihuitán sok Chenalhó, te banti jaˈnix jich ayinem tenel ta tujkˈ, tenel lokˈel sok milel ta stojol te batsˈil antswiniketik.

Kˈalal kˈojtik ta Aldama, te machˈatik tikombilik yuˈun te CIDH la yichˈik ikˈel ochel yuˈun jtuneletik yuˈun te swinkilel lum te stajojik utsˈinele, tey ta kabesera municipal. Tea, Esmeralda kˈopo ta stojolik: “tal jkaiyexkotik, yilelex sok te yakuk awichik jun kˈop aˈyej yuˈun koltayel, jokinel… (talonkotik ta) alumalik yuˈun yilel ta lek te ini wokolil, te bin yakal ta kˈaxel a uwuunike. Te ayinel liˈe ya sjuk spisil te CIDH te yakuk yakˈ skˈopik slejel ta pajal te chajpajibal te ya xtuun kuuntike, yuˈun stajel te lekil bej, yochel antswiniketik, toj oˈtanil, pajal ichˈel ta mukˈ bin utˈil chˈichˈ bakˈet”.

Te antswiniketik tikombilik yuˈun te CIDH bajtik ta slumal Tabac sok Coco´, chaˈjpam lumetik te kˈax stajojik utsˈinel yuˈun te chopol tsoblejetike. Ta spatilal, ta yan chˈinn lum te yichˈo sbijil San Pedro Cotzinam, la schˈamik skˈopik te winiketik sok antsetik yermanotak te machˈatik stajojik milele; sok te machˈatik la yijkitayik jilel te skˈinalike.

Ini ja la jix te schebal welta te CIDH la yulatayix te estado yuˈun Chiapas, te skajibale kˈojt ta yaˈwilal 1998, ta skˈajkˈalelal yuˈun te utsˈineletik te yakal ta kˈaxel yuˈunik-a te swinkilel lum yuˈun Chiapas banti ayinla aˈteletik ta swenta stejkˈanel te Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

Ta yan cholbil kˈop aˈyej te kˈaxel lajchyeb yuˈun julio ta skajibal welta la stsajik jtul batsˈil ants bin utˈil presidenta yuˈun te Consejo para Prevenir la Discriminación. Ja sbijil Claudia Morales Reza, stsˈumbal wixárica sok la smajliy cheb jaˈwil yuˈun stejkˈajel te chopoltayel te ay ta aˈtejibaletik yuˈun México sok  jich la stsak te aˈtel jalbil yuˈun te ajwalil. Te tikombil kˈop yuˈune kˈax tulanik skˈoblal: ya skˈan lokˈesel te Conapred ta smakojibale. Yikˈel bajel te banti maba nabil sbaje.

“Te jkokel liˈe ya yochintay te kˈop aˈyejetik ta swenta te batsˈil antsetik te mala xu kuuntik sjachel yachˈil aˈteletik” jich la yal te jtunel antse.

“Te jkokele ya yakˈ ta ilel teme melelnix skˈoblalik te machˈatik ya xkˈopojik ta stojol skanantayel te yochel antswiniketik, jaxan ta spasele, ya skuyik te antswiniketik bin utˈil te joˈone, talemotik ta jun tsoblej te nameyix yakal stajbel chopoltayel, jaˈnaxla ya skˈan te mayuk bin ya jpastike, jich yilel te jaˈnax ya xu stsajtayotik ta yaˈtelike”.

Te yachˈil presidentayuˈun Conapred la yik spisil te j-aˈteletik sok swinkilel te lum kˈinale te yakuk stsob sbajik ta yochintayel te chopoltaywaneje.

Ya xkˈopo ta stojol antswiniketik te ya yichˈik chopoltayele, “ta stojol te yan yilel te snujkule, yuˈun te bin utˈil ya xkˈopoje, te bin ya slape, yuˈun stsumbal batsˈil antswiniketik, yuˈun te maba tsˈakal aye, yuˈun te ay sok te machˈatik yan ya smulan sbajike, yuˈun ja afromexicana, yuˈun te yaˈwilal, yuˈun te ya xlokˈ slej yaˈtel, yuˈun te chopol jile, yuˈun te maba spajaltay te yantike, yuˈunl te yan stsˈumbale…”.

La yal te jala yokel yichˈel bajel te kˈop aˈyejetik yuˈun te manchuk ay chopoltayel ta slumal batsˈil antswiniketik sok spisil te swinkilel lume. “Te bin ya jkˈane jaˈ te ya xkˈopojon ta sit te j-aˈteletike, spisil te jay chajp aye, yuˈun jich ya yaiy sbajik te yakalik ta ichel ta wentae, tal jyomjbaj-ek”.

Ta Chiapas Paralelo yatome jcholbeyexkotik te bintik ya xk’ojt ta pasele.

La skˈases ta batsˈil kˈop: Juan Gabriel López Ruíz.

Julio yuˈun 2022.

….

Representantes de la CIDH se reunieron con las comunidades indígenas en resistencia de Chiapas / Mujer wixarika ocupa el cargo de presidenta de Conapred

Estás escuchando un espacio informativo para las comunidades indígenas de Chiapas, producido por el noticiero Chiapas Paralelo, integrante de la Alianza de Medios de la Red de Periodistas de a Pie.

Esmeralda Arosemena de Troitiño, comisionada titular de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) pidió al gobierno mexicano “el compromiso de detener a los responsables” de las agresiones armadas contra la población indígena del municipio de Aldama.

La titular de la CIDH, la secretaria ejecutiva Tania Reneaum Panszi, y dos especialistas de la sección de medidas cautelares y provisionales de ese organismo, visitaron el municipio de Aldama, ubicado en la zona indígena de los Altos de Chiapas, a cuyo favor el organismo humanitario pidió en abril de 2021, la implementación de medidas que garantizaran la seguridad y la vida de su población, acosada por grupos armados.

Bajo este escenario y ante el acoso constante que siguió viviendo la población, las personas afectadas pidieron la presencia de los representantes de este organismo, quienes accedieron visitar este municipio, así como los de Chalchihuitán y Chenalhó, donde también ha habido agresiones armadas, desplazamientos forzados y el asesinato de indígenas.

A su llegada a Aldama, la comisión de la CIDH fue recibida por representantes de la población afectada en una explanada en la cabecera municipal. Ahí, Esmeralda les dijo: “venimos a escucharles, verles y que reciban un mensaje de solidaridad, acompañamiento… (Venimos a) estar en terreno para poder palpar esta realidad, lo que ustedes están viviendo. Estar aquí nos compromete a toda la CIDH buscar juntos y juntas las respuestas que necesitamos, para asegurar justicia, derechos, dignidad, igualdad como seres humanos”.

Las y los representantes de la CIDH se dirigieron a los poblado Tabac y Coco´, dos de las más afectados por las agresiones armadas. Luego, en otra comunidad llamada San Pedro Cotzinam, escucharon el testimonio de hombres y mujeres familiares de los asesinados; y de quienes han tenido que abandonar sus tierras.

Esta es la segunda ocasión en la que la CIDH hace una visita al estado de Chiapas, la primera fue en 1998, en el marco de las agresiones que vivían poblaciones de las zonas de Chiapas donde había una estrategia para minar la presencia del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

En otras noticias el pasado 12 de julio por primera vez nombran una mujer indígena como presidenta del Consejo para Prevenir la Discriminación. Se llama Claudia Morales Reza, es wixárica y ha tenido que esperar dos años para romper el racismo instalado en la burocracia mexicana y poder asumir la encomienda presidencial. Su primer mensaje es contundente: hay que sacar el Conapred de su burbuja, llevarlo a los lugares donde todavía nadie lo conoce.

“Mi presencia aquí cuestiona ese discurso hegemónico de que las mujeres indígenas no somos capaces de ser generadoras de políticas de cambio”, dijo la presidenta.

“Mi presencia pone a prueba la congruencia del discurso de quienes hablan de la defensa de los derechos humanos, pero en la práctica, creen que personas como yo, que provenimos de grupos históricamente discriminados, solo debemos tener un rol pasivo, como si fuéramos simples objetos de estudio”.

La nueva presidenta de Conapred hace un llamado a toda la función pública y la sociedad a unir esfuerzos contra la discriminación.

Habla de millones de personas que son discriminadas “por su tono de piel, por su manera de hablar, de vestir, por su origen indígena, por vivir con alguna discapacidad, por ser parte de la diversidad sexual, por ser afromexicana, por la edad, por migrar, por embarazarse, por clasismo, por racismo…”.

Dice que tiene la encomienda de llevar el mensaje de la no discriminación a zonas rurales y a toda la sociedad. “Mi intención es presentarme con todos los trabajadores, de todas las jerarquías, para que se sientan representados. Vengo a hacer equipo”.

Desde Chiapas Paralelo te seguiremos informando.

TRADUCTOR: Juan Gabriel López Ruíz

Julio del 2022.

Sin comentarios aún.

Deja una respuesta

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Comparta su opinión. Su correo no será público y será protegido deacuerdo a nuestras políticas de privacidad.