Batsˈil antswiniketik te chukatike, stajojik wokol ta swenta te maba toj ta aˈtentayel te yawil chukojibale / Ya skˈan stejkˈanik te utsˈinel ta stojol antsetik te ya xlokˈ slejik yaˈtelik ta yan lum

Chiapasparalelo
Chiapasparalelo
Batsˈil antswiniketik te chukatike, stajojik wokol ta swenta te maba toj ta aˈtentayel te yawil chukojibale / Ya skˈan stejkˈanik te utsˈinel ta stojol antsetik te ya xlokˈ slejik yaˈtelik ta yan lum
Loading
/

Denuncia de presos en lucha y defensores de derechos humanos. Cortesía: Grupo de Trabajo No Estamos Todxs

Nokˈol awaibel, jun kˈop aˈyej te bajem ta stojol te batsˈil ants winiketik ta Chiapas,

chajpambil yuˈun te Noticiero Chiapas Paralelo, te ya x-aˈtej sok te Alianza de Medios de la Red de Periodistas de a Pie.

José Luis Gutiérrez, director yuˈun AsiLegal, la yakˈ ta nael te maba lek yakal ta aˈtentayel te yawil chukojibal ta México. Ay 222 mil 600 ta jtul te machˈatik chukatik ta spisil jlumaltik, te banti 95 mil 424 ta jtul yakatik ta ilbeyel te smulike. Ta kaxlan kˈop medidas cautelares mak prisión preventiva.

Te ajtaliletik la yakˈ ta ilel, te maba lek ay te aˈtejibaletik ta swenta schajpanel te muliletik. Ta senyajul, ta Tlaxcala te 71.1% machˈatik chukatike yakal ta ilbeyel te smulike, jun aˈtejibal te ya skˈan pasel ta lek, te yokele ja yilel te kˈalal yakal ta aˈtentayel smulik te chukojeletike ya yichˈ jachel sok spasel te lekil chajpajele, te jaˈ skˈoblalul te Prisión Preventiva ta kaxlan kˈope.

Jaxan, kˈaxem ta lajuneb yoxwinik porsiento swinkilel te yawil chukojibaletik ta lajuneb estadoetik ayik ta Prisión Preventiva, teme maba lek ya yichˈ aˈtentayele, maba ya xkoltawan, te bin ya sjache ja te ya xnoj bayal sok ya stenten sbajik tey ta yawil chukojibale (Centros de Reinserción Social). Ta swenta ini, stsako sbaj sok kˈax tulan wokoliletik ta stojo te machˈatik chukatike, jich la yal Gutiérrez.

Jich bin utˈil ya yal te mantalil jtab yuˈun te Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos sok te joˈeb sbalunwnik yuˈun te Código Nacional de Procedimientos Penales, te aˈtelil-anto maba xu xkˈax ta cheb jaˈwil, jaxan te kˈalal ya xnajtˈube jaˈ ta swenta skanatayel skuxlejal te machˈa chukule ants mak winik, ja ya skˈan a yal, te machˈatik chukatik ta Prisión Preventiva ya yichˈ chajpanbeyel te smulik kˈalal ta cheb jaˈwil te maba xu akˈax, ja jich ya xkojlik teme maba tulan te smulike.

Ta Chiapas te 60.1% yuˈun te batsˈil anstwiniketik chukatike ayik ta chajpanbeyel te smulike, ta Oaxaca, te ajtale maba tˈujbil ta aiyel, ay 55.5 porsiento te machˈatik ayik ta Prisión Preventiva.

Jaˈ jich te, mantal lajuneb yuˈun te Convenio 169 yuˈun te Organización Internacional del Trabajo (OIT), ya yal, teme ya yichˈ akˈbeyel swokolik yuˈun te smulike sok te tajbilix ta nopel yuˈun te mantaletik ta México ta stojolik te swinkilel batsˈil ants winiketik, yame skˈan yichˈik ta wenta te bin uˈtil ya stajik te takˈin, te bin uˈtil ya kal ta kuxinel sok te sulumalab, jich bin utˈil-euk te stalel skuxlejalike. Sok yame skˈan jeluntesel te swokolik kˈalal ya yichˈik chukele.

Janix jich, AsiLegal la yakˈ ta nael, te Náhuatl, Zapoteco, Tseltal, Tsotsil sok Mixteco, jaˈik te batsˈil kˈopetik te kˈax tunbilik yuˈun te batsˈil antswiniketik te chukatik ta estado yuˈun Oaxaca (1219), Chiapas (939), Puebla (739), Veracruz (545) sok Guerrero (480).

Ja yuˈun, la yakˈik ta nael te chˈayel ta oˈtanil yuˈun te slumalab batsˈil antswiniketike ta spamal te jlumaltike, maba jauknax te maxuˈ stajik takˈin, pˈijubtesel mak te bin kˈax tuunbile jich bin utˈil te jaˈ, kˈajkˈ, sok naj. Janix jich kˈalal ya yochintayik te mantaletik teme ya stajik wokol.

Ta yan cholbil kˈop aˈyej te utsˈinel ya xchikna ta stojolik antsetik te ya xlokˈ slejik aˈtel ta yan lum, jich bin utˈil te maba tulan skˈoblal sok maba chikanik ta aiyel. Jich yilel te jaˈnax ya skˈan stajik te slekilal skuxlejalike, jaxan, te kˈalal ya xbejenik kˈaxel ta México bayal bin chiknajem ta stojolik te maba tˈujbilike, jaˈ yuˈun swinkilel yuˈun te Grupo de Estudios sobre Derechos, Géneros y Diversidades (DEGEDI) la spasik aˈteliletik ta komun ta swenta te utsˈineletik ta stojol antsetik te yakalik ta bejel sok te banti ya xu xjilik ta wayel ta Oaxaca sok Chiapas.

“Ya jkˈan jpaskotik yuˈun te beje jun awilal banti te utsˈinel maba tulanuk ta stojol te antsetike sok te machˈatik ya xlokˈslejik yaˈtelik ta yan lum”, jich la yal Anadshieli Celaya, subdirectora yuˈun te tsobleje, banti la yal sok te jachbil aˈtel “Belegui”, la sjokinik antsetik te lokˈemik ta lej aˈtel, te yakˈo sbajik ta awilaletik yuˈun Arriaga, Chiapas sok Ixtepec, Oaxaca.

Te kˈojyel ta awilaletike sok schˈamel te bin kˈaxem yuˈunik ta bej te antsetik sok winiketike kˈax tulan skˈoblalul yuˈunik te ulawetike, ya yalik sok te skˈop te machˈtik lokˈemik tal ta slumalike, te slumal México kˈax xibentito sbaj kˈaxel yuˈun te machˈtik ya xlokˈ slejik aˈtel.

Xochitl sok Anadshieli la yalik te jaxan sok te kˈopojele, komon aˈtelil sok spoxik te machˈtik lokˈemik tal ta slumalike, janix jich-euk la skˈebenbeyik junetik yuˈun pˈijubtesel te maba tulanuk ta tajel sok consulta yuˈun te machˈatik ya x-aˈtejik ta awilale, yuˈun jich aybayalxan lekil nopojibaletik ta stojol te ini wokolil.

Te antsetik la yichˈik pasbeyel jojkˈoyele te talemik ta Venezuela sok Honduras, la yalik te kˈoyel ta México xibentik sbaj janax yuˈun te antslaje, ta swenta te j-atel patanetik ya xlokˈesbotik te bin yichˈojike, ya skuyik te mayuk bin xchij te yoˈtanike sok ya x-ilotik bin utˈil ixtabil.

Ta Chiapas Paralelo yatome jcholbeyexkotik te bintik ya xk’ojt ta pasele.

La skˈases ta batsˈil kˈop: Juan Gabriel López Ruíz.

Agosto yuˈun 2022

……

Población indígena privada de libertad son víctimas del abuso de la prisión preventiva / Buscan minimizar la violencia sexual que viven las mujeres migrantes

Estás escuchando un espacio informativo para las comunidades indígenas de Chiapas, producido por el noticiero Chiapas Paralelo, integrante de la Alianza de Medios de la Red de Periodistas de a Pie.

José Luis Gutiérrez, director de AsiLegal, informó que el abuso de la prisión preventiva en México es alarmante. Pues, existían 222 mil 600 personas privadas de libertad en todo el país, de ese total 95 mil 424 estaban bajo esta medida cautelar.

Las cifras demostraron las grandes fallas estructurales en el sistema de justicia penal. Por ejemplo, en Tlaxcala el 71.1 % de las personas privadas de libertad se encuentran en prisión preventiva, una medida cautelar que debe aplicarse de manera excepcional, pues su objetivo es garantizar que en el procedimiento penal se desarrolle y garantice el acceso a la justicia.

No obstante, más del 50% de la población penitenciaria en diez estados se encuentra en prisión preventiva, el abuso de esta medida cautelar, lejos de beneficiar a algún sector, lo que genera es sobrepoblación y hacinamiento dentro de los Centros de Reinserción Social. Estas condiciones están vinculadas, a su vez, con el alto índice de violencia al que se ven expuestas las personas privadas de libertad, detalló Gutiérrez.

De acuerdo con el artículo 20 de la Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos y el 165 del Código Nacional de Procedimientos Penales, esa medida no debe exceder de dos años salvo cuando su prolongación se deba al ejercicio de defensa del imputado o imputada.

Para Chiapas el 60.1% de las personas indígenas privadas de libertad se encuentran en prisión preventiva, y en Oaxaca, el dato no es alentador, pues el 55.5 por ciento se encuentra bajo esta medida cautelar.

Así pues, el artículo 10 del Convenio 169 de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) establece que al imponerse sanciones penales previstas por la legislación nacional a integrantes de algún pueblo indígena deberán tener en cuenta sus características económicas, sociales y culturales. Y, deberán preferirse tipos de sanción distintos del encarcelamiento.

También, AsiLegal dio a conocer que el Náhuatl, Zapoteco, Tseltal, Tsotsil y Mixteco, son las lenguas indígenas más habladas por personas indígenas privadas de libertad en los estados de Oaxaca (1219), Chiapas (939), Puebla (739), Veracruz (545) y Guerrero (480).

En ese sentido, indicaron que el olvido de las comunidades indígenas a lo largo del país no se limita solo a la falta de accesos económicos, educativos o de bienes elementales como agua, luz y vivienda. También, cuando se enfrentan al sistema de justicia penal.

En otras noticias la violencia sexual que viven las mujeres migrantes sigue siendo normalizado e invisible, porque pareciera que para ellas lo importante es conquistar el sueño americano, sin embargo, en su tránsito por México han padecido un sinfín de experiencias no gratas , al respecto, integrantes del Grupo de Estudios sobre derechos, géneros y diversidades (DEGEDI) implementaron talleres sobre violencia sexual para mujeres en tránsito que están refugiadas en albergues de Oaxaca y Chiapas.

“Intentamos hacer del tránsito un espacio en donde la violencia sexual sea menor para mujeres y personas migrantes”, explica Anadshieli Celaya, subdirectora de la agrupación quién informó que a través de la iniciativa “Belegui”, dieron acompañamiento a mujeres migrantes de refugios ubicados en Arriaga Chiapas e Ixtepec, Oaxaca.

Llegar a los refugios y escuchar a las mujeres y también a los hombres compartir sus experiencias de tránsito fue algo enriquecedor para las activistas, quienes reafirmaron por voz de las migrantes que México sigue siendo un país peligroso para la migración.

Xochitl y Anadshieli informaron que además de las conferencias, talleres y pruebas a la comunidad migrante en tránsito, también entregaron manuales educativos de fácil acceso y consulta para personal del albergue, de tal forma que haya más concientización del tema.

Las mujeres entrevistadas de origen venezolano y hondureñas reafirmaron que llegar a México es peligroso para ser mujer migrante, porque las autoridades las cosifican, creen que ellas no sienten y las tratan como objetos sexuales.

Desde Chiapas Paralelo te seguiremos informando.

TRADUCTOR: Juan Gabriel López Ruíz

Agosto del 2022

 

Sin comentarios aún.

Deja una respuesta

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Comparta su opinión. Su correo no será público y será protegido deacuerdo a nuestras políticas de privacidad.